El banc central de Suècia tira endavant els plans per a la moneda digital del govern
El Riksbank, el banc central de Suècia, ha emès un segon informe sobre l'E-Krona, una moneda digital del banc central (CBDC). Afirma que l'ús d'efectiu ha continuat disminuint bruscament a Suècia. Per adaptar-se al panorama financer canviant i mantenir la seva competitivitat davant el mercat de pagament privat, l'e-Krona s'ha de convertir en una moderna corona electrònica per complementar els diners físics.
Una enquesta del Riksbank mostra que només el 13% de la població sueca paga les seves despeses en efectiu. L'any 2010, la xifra era del 39 per cent, la qual cosa representa un descens del 25 per cent. Diversos bancs de Suècia ja no cotitzen en efectiu. No obstant això, hi ha alguns grups de persones que es mostren escèptics sobre el desenvolupament d'e-Krona, ja que els costa adaptar-se a les noves tecnologies. Això ha pressionat el Riksbank perquè continuï amb el desenvolupament d'E-Krona, però no sembla que l'hagi frenat.
L'e-Krona s'hauria d'utilitzar inicialment a més d'efectiu. El Banc considera que, sense esforços de desenvolupament més ràpids, les empreses privades poden tenir una responsabilitat excessiva en els pagaments, la qual cosa podria comportar problemes. En particular, el Banc Central de Suècia vol evitar que les institucions privades assumeixin la responsabilitat total de garantir que els pagaments funcionin en situacions de crisi. A l'informe diu (traduït lliurement):
El consum d'efectiu continua disminuint a Suècia. En el futur, l'efectiu pot quedar tan marginat que es faci difícil utilitzar-lo com a mitjà de pagament. El Riksbank fa 350 anys posant diners a disposició del públic, però el desenvolupament tècnic i la digitalització dels pagaments avançaran encara més la qüestió del paper de l'estat. Si continua la marginació de l'efectiu, una corona digital, una e-crown, podria garantir que el públic en general continuï tenint accés a un mitjà de pagament estratègicament garantit. En cas contrari, la ciutadania esdevindrà totalment dependent de les solucions de pagament privades, cosa que pot dificultar que el Riksbank promogui un sistema de pagament segur i eficient si no reacciona als avenços actuals i deixa el mercat de pagaments totalment als actors privats.
Si l'Estat no ofereix serveis de pagament a través del banc central com a alternativa al mercat de pagament privat altament concentrat, això pot comportar una disminució de la competitivitat i un sistema de pagament menys estable i dificultar el pagament per a determinats col·lectius. En definitiva, també pot provocar una pèrdua de confiança en el sistema monetari suec. Alguns d'aquests problemes es podrien neutralitzar o alleujar amb un E-Krona.
Malgrat això,Les monedes digitals dels bancs centrals (CBDC) segueixen sent una àrea relativament nova i inexplorada que actualment està sent analitzada per diversos bancs centrals d'arreu del món, diu l'informe. Per tant, Suècia trigarà un temps a decidir si introdueix una E-Krona. En particular, a més de la implementació tècnica, també cal aclarir les qüestions legals:
S'ha de continuar l'anàlisi perquè puguem ampliar els nostres coneixements sobre les conseqüències i els efectes de l'e-Krona. Al mateix temps, s'han de desenvolupar solucions tècniques perquè es pugui desenvolupar i provar una E-Krona.
L'informe suggereix que el Riksbank comença a dissenyar una solució tècnica per a una E-Krona per provar quines solucions són pràctiques i factibles. L'e-Krona es convertirà en una moderna corona electrònica a més de diners físics.
L'e-Krona es pot anomenar corona sueca, que es pot mantenir en un compte al Riksbank (basat en un compte) o emmagatzemar-se localment, p. en una targeta o en una aplicació mòbil (orientada al valor). Tots dos tipus d'e-krona assumeixen que hi ha un registre, de manera que és possible registrar les transaccions i assegurar qui és el propietari legítim de la corona digital.
Això significa que les transaccions digitals són traçables amb e-krona. El Banc proposa que el 2019 s'apliqui un programa pilot amb plena implementació el 2021.
IOTA i Stellar Lumens encara en cursa
Com ja vam informar a Apirl, uns 40 projectes es van presentar per implementar tècnicament el projecte, 19 dels quals van passar a la segona ronda. Aquests inclouen les dues conegudes criptomonedes IOTA i Stellar Lumens, que encara estaven en cursa a l'abril. Des d'aleshores, però, no hi ha hagut cap comunicat oficial sobre si ja s'han resolt nous projectes o si ja s'ha adjudicat un projecte.
IOTA està encantada d'explorar el paper potencial de l'IOTA en la seva iniciativa nacional e-Currency/e-Crown com una de les solucions candidates.https://t.co/yzrRBG8Ung#IOTA.
– IOTA (@iotatoken) 19 de gener de 2018
